Convivència entre conills: com ajuntar dos conills

A la natura els conills viuen en grup, i per a molts conills de companyia tenir un company de la seva espècie és una de les majors fonts de benestar. Però ajuntar dos conills no consisteix a posar-los a la mateixa habitació: és un procés, anomenat bonding, que es fa amb mètode i paciència.

El conill és un animal social

Un conill ben vinculat a un altre passa el dia acompanyat: es fan manyagues mútuament, descansen enganxats, juguen i se senten segurs. És una companyia contínua que l'humà, per molt de temps que li dediqui, no pot replicar del tot.

Això no vol dir que un conill sol sigui infeliç per definició — amb espai, enriquiment i molta atenció pot estar molt bé. Però si li pots oferir un bon vincle amb un altre conill, per a la majoria és un regal.

Sense esterilitzar no hi ha bonding

Aquest punt no és negociable: els dos conills han d'estar esterilitzats abans d'intentar el bonding. Les raons:

• Evita ventrades no desitjades — els conills es reprodueixen amb una enorme rapidesa.
• Sense hormones sexuals, baixa la territorialitat i l'agressivitat, que amb conills sencers fan la convivència gairebé impossible.
• Aporta beneficis de salut propis de l'esterilització.

Després de l'esterilització convé esperar unes setmanes que les hormones baixin del tot abans de començar.

Quines combinacions funcionen

La parella mascle i femella, tots dos esterilitzats, és la que sol donar millors resultats i la més fàcil de vincular. Dues femelles o dos mascles també ho poden aconseguir, però el procés sol ser més llarg i delicat. En qualsevol cas, el caràcter individual de cada conill pesa més que el sexe: hi ha conills molt sociables i altres més independents.

Si adoptes, una opció excel·lent és adoptar una parella ja vinculada: moltes protectores tenen conills que ja conviuen bé i que no s'han de separar.

El territori neutral

La regla d'or del bonding: els primers contactes es fan en territori neutral, un espai nou per als dos on cap tingui la sensació de «això és meu». Al territori d'un d'ells, el resident defensarà el seu espai i hi haurà conflicte gairebé segur.

El territori neutral ha de ser un lloc segur, sense amagatalls on quedar acorralats i a prova de conills, i tots dos hi arriben «de zero».

Les fases del bonding

El bonding es fa de manera gradual; mai no se salta una fase perquè hi hagi pressa:

• Fase 1 · Conèixer-se de prop sense contacte · recintes contigus separats per una reixa, de manera que es vegin i s'olorin sense poder-se barallar. Diversos dies.
• Fase 2 · Trobades en territori neutral · sessions curtes i molt supervisades a l'espai neutral. Comença amb pocs minuts.
• Fase 3 · Sessions més llargues · si les anteriors van bé, s'allarga el temps junts, sempre vigilant.
• Fase 4 · Convivència plena · només quan fa temps que estan relaxats junts passen a compartir l'espai definitiu de manera permanent.

Durant tot el procés cal estar present i preparat per separar-los amb calma si fa falta — sense ficar les mans directament entre dos conills que es barallen.

Senyals de bon i mal vincle

Bon camí: es fan manyagues l'un a l'altre, mengen junts tranquils, s'ajeuen enganxats, s'ignoren amb naturalitat, un abaixa el cap demanant a l'altre que li faci manyagues.

Mal camí: persecucions constants, muntes agressives sostingudes, envestides, estrebades de pèl, postures de baralla (de costat, en cercles). Una baralla de conills pot causar ferides serioses en segons: davant senyals d'agressió real, se'ls separa i es retrocedeix de fase.

Compte: una munta puntual o algun encontre lleu al principi poden formar part del procés d'establir jerarquia; el que no es tolera és l'agressió sostinguda.

Errors que arruïnen un bonding

• Ajuntar-los sense esterilitzar · condemna el procés al fracàs.
• Començar al territori d'un · garanteix conflicte.
• Tenir pressa · saltar-se fases provoca baralles i retrocessos.
• Deixar-los sols massa aviat · una baralla sense supervisió pot acabar molt malament.
• Rendir-se al primer frec · algun encontre lleu és normal; el que compta és la tendència general.

En resum: el conill és social i un bon vincle amb un altre conill li canvia la vida. Però ajuntar conills és un procés: tots dos esterilitzats, primers contactes en territori neutral, avanç per fases sense pressa i molta supervisió. Llegeix els senyals — fer-se manyagues és bon senyal, l'agressió sostinguda és per frenar. Ben fet, tindràs dos conills que es cuiden l'un a l'altre.