Comportament de les aus: aprèn a entendre el teu ocell

Les aus de companyia són animals intel·ligents, sensibles i molt socials, i alhora són preses per naturalesa. Aquesta doble condició explica gairebé tot el seu comportament. Aprendre a llegir els seus senyals transforma la convivència i evita la majoria de problemes.

Una au és un animal d'estol

En llibertat, una au viu en grup: l'estol és seguretat, companyia i comunicació constant. Una au de companyia trasllada aquesta necessitat a la teva llar — tu i la teva família sou el seu estol.

D'aquí vénen moltes conductes: et crida quan surts de l'habitació, vol estar on ets, vocalitza per mantenir el contacte. No és capritx, és la seva naturalesa. Una au aïllada i sense interacció pateix.

El llenguatge de les plomes i els ulls

El cos de l'au diu molt si saps mirar:

• Plomes enganxades al cos, postura estirada · alerta, tensió o por.
• Plomes lleugerament estufades i au relaxada · comoditat. Però compte: una au molt «estufada», apagada i quieta durant molta estona pot estar malalta.
• Empolainar-se tranquil·lament o estirar una ala i una pota · benestar.
• Cresta o plomes del cap (en espècies que en tenen) · la seva posició indica l'estat d'ànim.
• Pupil·les que es contreuen i dilaten ràpidament («pinning») · excitació intensa, que pot ser entusiasme o avís de becada — mira-la juntament amb la resta del cos.
• Cua que s'obre o es mou, ales entreobertes · segons l'espècie, exhibició, excitació o calor.

La veu com a comunicació

Per a una au, la veu és comunicació contínua. La xerrada suau, el cantusseig i les imitacions solen ser senyal d'una au a gust. Les crides de contacte (et crida, li respons) mantenen el vincle de l'estol. Els xiscles de l'alba i el capvespre són naturals i difícils d'eliminar. Una au en silenci absolut i apàtica, en canvi, no és bon senyal.

Senyals de por i estrès

Com a presa, l'au expressa la por de manera reconeixible:

• Quedar-se molt quieta, estirada i prima, intentant «desaparèixer».
• Aleteig de pànic dins la gàbia, intents de fugida, xocar contra els barrots.
• Panteix o respiració agitada per estrès.
• Rebuig del contacte que abans acceptava, becades defensives noves.

Davant la por, redueix els estímuls: veu baixa, moviments lents, sense envair el seu espai, i dóna-li temps.

Per què et mossega

La becada rarament és agressivitat gratuïta. Sol ser por, defensa del territori, hormones en època de cria, dolor, o una conducta apresa (va mossegar, vas aconseguir apartar-te o li vas fer cas, ho va repetir). Gairebé sempre l'au avisa abans amb la postura i les plomes.

Què fer: aprèn a llegir l'avís i no forcis el contacte en aquell moment; no reaccionis amb crits ni escarafalls (pot reforçar la conducta o augmentar la por); i no peguis mai una au. Si les becades són freqüents, revisa què les provoca i, si cal, consulta un professional.

L'arrencament de plomes: quan alguna cosa va malament

Arrencar-se les plomes —l'arrencament— és un dels senyals més seriosos que l'au no està bé. Les causes són variades: avorriment, estrès, solitud, manca de descans, un problema de salut o de pell. El primer és sempre descartar una causa mèdica amb un veterinari especialitzat en aus. A partir d'aquí es treballa l'entorn, l'enriquiment, el son i la companyia. No ho deixis passar: com més es cronifica, més costa revertir-ho.

Com guanyar-te la seva confiança

La confiança d'una au es construeix a poc a poc:

• Comença per estar a prop sense envair: que s'acostumi a la teva presència i a la teva veu.
• Parla amb to suau i constant; els moviments bruscos espanten.
• Ofereix premis (un trosset del seu menjar preferit) sense forçar el contacte; deixa que s'acosti ella.
• Respecta els seus «no»: si s'aparta, se la respecta. Forçar trenca el vincle.
• Premia la calma i la curiositat; no castiguis mai la por.
• Tingues paciència: dies en algunes aus, setmanes o mesos en altres.

En resum: la teva au és un animal d'estol, intel·ligent i alhora presa, que es comunica amb les plomes, els ulls, la postura i la veu. Aprèn a llegir els seus avisos —sobretot abans d'una becada—, no forcis mai el contacte i tracta l'arrencament de plomes i l'estrès com el que són: senyals que alguna cosa cal canviar. La confiança es guanya amb respecte i paciència.