La gàbia de l'ocell: mida, barres i ubicació correcta

La gàbia és un dels elements on més s'equivoca la gent en començar amb un ocell. La idea correcta és senzilla: la gàbia és la base segura de l'ocell —el seu dormitori i el seu refugi—, no el seu món sencer. I com a base, cal triar-la i muntar-la bé.

La gàbia és la base, no el món

Cap ocell no ha de viure les 24 hores dins d'una gàbia. És un animal fet per moure's i volar; el confinament permanent li causa problemes físics (musculars, articulars) i de conducta (estrès, crits, picatge).

La gàbia ben plantejada compleix el seu paper: un lloc segur on menjar, descansar i dormir tranquil, al qual l'ocell torna per voluntat pròpia. La resta del dia, fora, en un entorn preparat.

Mida i forma

La regla és directa: com més gran, millor. Com a mínim, l'ocell ha de poder:

• Estendre del tot les ales sense fregar els barrots, en qualsevol direcció.
• Desplaçar-se entre barres amb un petit salt o aleteig.
• Moure's sense xocar amb els accessoris.

La forma ha de ser rectangular o quadrada, mai rodona. L'espai horitzontal és el més útil. Desconfia de les gàbies que es venen com a «suficients» per a una espècie: solen quedar-se curtes.

Separació dels barrots

La separació entre barrots ha de ser l'adequada per a l'espècie: prou estreta perquè l'ocell no pugui ficar el cap i quedar atrapat, ni escapar-se. En ocells que grimpen, els barrots horitzontals els ajuden a moure's per la gàbia. Comprova també que la gàbia no tingui punts on una pota o una ungla es puguin enganxar.

Barres: varietat natural

Les barres són salut per a les potes de l'ocell. L'error clàssic és posar només barres llises de plàstic, totes del mateix gruix: això obliga la pota a recolzar-se sempre igual i afavoreix problemes als coixinets.

• Fes servir barres de fusta natural segura, de diàmetres diferents i formes irregulars.
• Col·loca-les a alçades diferents, sense amuntegar-les, deixant espai per volar entre elles.
• Evita situar barres just damunt de menjadores i abeuradors (s'embruten amb els excrements).
• Una barra una mica més alta sol ser la preferida per dormir; respecta-la.

On col·locar la gàbia

La ubicació influeix molt en el benestar de l'ocell. Col·loca la gàbia:

• En una zona amb vida de la casa, perquè l'ocell formi part de la família, però sense soroll excessiu continu.
• Recolzada en una paret, no al mig de l'habitació: tenir l'esquena coberta li dona seguretat.
• Lluny de corrents d'aire i de canvis bruscos de temperatura.
• Amb accés a llum natural però també a ombra; mai al sol directe permanent.
• MAI a la cuina: els fums dels estris antiadherents són mortals per als ocells. Tampoc a prop de fonts de fum, ambientadors o aerosols.

Menjadores, bany i joguines

• Menjadores i abeurador accessibles, estables i fàcils de netejar; l'aigua, sempre fresca.
• Un recipient per al bany o la possibilitat de bany segons l'espècie: a molts ocells els encanta.
• Joguines per rosegar, manipular i furbolar, rotant-les perquè no perdin interès. L'enriquiment preveu l'avorriment.
• No sobrecarreguis la gàbia: deixa espai lliure per moure's i volar.

Higiene i manteniment

Una gàbia neta és salut. Retira cada dia les restes de menjar i neteja el fons; fes una neteja més a fons de la gàbia, les barres i els accessoris amb regularitat. L'aigua es canvia cada dia. Per netejar, fes servir productes segurs i esbandeix bé — les restes químiques i els vapors forts són perillosos per a l'aparell respiratori de l'ocell.

En resum: tria una gàbia rectangular tan gran com sigui possible, amb la separació de barres adequada i perxes naturals de diferents gruixos. Col·loca-la recolzada en una paret, en una zona amb vida però sense corrents ni fums, i mai a la cuina. Mantén-la neta i enriquida. I recorda l'essencial: la gàbia és la base, no el món — l'ocell necessita sortir cada dia.