Salut de les aus: senyals d'alarma i perills de la llar

Aquesta guia és orientativa: no busca que diagnostiquis la teva au, sinó que sàpigues reconèixer els senyals d'alarma i, sobretot, que eliminis de la teva llar els perills que maten aus cada any. En les aus això és crític, perquè amaguen la malaltia millor que gairebé cap altre animal.

L'au amaga la malaltia

Una au és una presa, i una presa que mostra debilitat és una presa que cau. Per això l'au dissimula que està malalta fins que ja no pot. Quan una au «sembla malalta» de manera evident, sovint fa temps que ho està i la situació és seriosa.

La conseqüència pràctica és doble: cal conèixer molt bé la normalitat de la teva au (la seva activitat, la seva gana, les seves deposicions, la seva veu) per captar els canvis subtils, i cal actuar ràpid davant de qualsevol senyal.

Senyals d'una au malalta

Vigila —i consulta el veterinari davant de— senyals com ara:

• Plomes estarrufades durant molta estona, au «feta una bola» i apagada.
• Dormir de dia, molt més quieta i amb menys activitat de l'habitual.
• Quedar-se al fons de la gàbia en lloc de als bastons.
• Menjar menys o gens, o canvis en les deposicions (color, consistència, quantitat).
• Moviment de la cua en respirar, respiració amb esforç, sorolls o bec obert.
• Secreció als ulls o als orificis nasals, ulls mig aclucats.
• Picatge o canvis bruscos en la veu i el comportament.

Davant de diversos d'aquests senyals, o un de clar, no esperis: contacta amb un veterinari d'aus.

Fums i aire: el perill invisible

L'aparell respiratori de l'au és extraordinàriament sensible — molt més que el nostre. Hi ha substàncies a l'aire, invisibles i inodores per a nosaltres, que poden matar una au:

• Fums d'estris antiadherents (PTFE/tefló) sobreescalfats · letals en minuts. Aquesta és la raó que una au MAI no hagi d'estar a la cuina ni a prop.
• Fum de tabac · molt perjudicial per a les aus.
• Aerosols i esprais (neteja, laques, ambientadors), espelmes i encensos perfumats, productes de neteja forts.
• Pintures i dissolvents en obres o reformes.

Ventila bé la casa, evita aquests productes a prop de l'au i mantén sempre el seu espai lluny de la cuina.

Aliments i plantes tòxiques

Alguns aliments comuns són perillosos per a les aus: l'alvocat, la xocolata i el cacau, la cafeïna, l'alcohol, l'excés de sal i els productes molt processats. Moltes plantes d'interior també són tòxiques. La norma de seguretat és simple: dona a la teva au només allò que sàpigues amb certesa que és segur per a la seva espècie, mantén les plantes fora del seu abast i consulta la dieta amb un veterinari d'aus.

Altres perills de la llar

• Finestres i miralls · una au en vol pot xocar; els vidres s'han de fer visibles durant el temps fora.
• Ventiladors de sostre en marxa · perill mortal amb una au volant.
• Olles, recipients amb aigua, vàters oberts · risc de caiguda i ofegament.
• Altres animals · gats i alguns gossos són depredadors; una esgarrapada o mossegada, encara que lleu, és una urgència pels bacteris de la seva saliva.
• Portes i trepitjar l'au · si camina per terra, extrema la cura.
• Metalls · algunes aus roseguen objectes metàl·lics que les poden intoxicar; vigila què té al seu abast.

Plomes i muda

La muda —el recanvi periòdic del plomatge— és un procés natural: l'au perd i renova plomes, pot estar una mica més apàtica i necessita una bona alimentació per afrontar-la. És normal. El que NO és normal és que l'au s'arrenqui les plomes (picatge) o que apareguin zones de pell nua, plomes amb mal aspecte o sagnat: això requereix veterinari. Distingir muda natural de problema és important; en cas de dubte, consulta.

El veterinari d'aus

Les aus necessiten un veterinari especialitzat en aus o en exòtics: la seva fisiologia és molt particular. Localitza aquesta clínica abans de necessitar-la — en una urgència amb una au, el temps és decisiu. Fes una revisió en adoptar-la i com a mínim una revisió anual encara que sembli sana: és la manera d'avançar-se al que l'au amaga.

Quan és una urgència

Acudeix immediatament a un veterinari d'aus si la teva au:

• Està al fons de la gàbia, molt estarrufada, apàtica i no respon com sempre.
• Respira amb dificultat, amb la cua bombant, el bec obert o fent soroll.
• No menja gens o ha deixat de fer deposicions.
• Sagna, ha patit un cop, una caiguda o l'atac d'un altre animal.
• Ha estat exposada a fums (cuina, aerosols) i mostra qualsevol malestar.
• Té convulsions, està desorientada o no es manté al bastó.

En una au, en cas de dubte, sempre és millor consultar de més: quan els símptomes són clars, sol anar amb retard.

En resum: l'au amaga la malaltia, així que la teva millor eina és conèixer la seva normalitat i reaccionar ràpid davant de qualsevol canvi. Elimina del seu entorn els perills mortals —sobretot els fums dels estris antiadherents, mantenint-la sempre lluny de la cuina—, evita els aliments tòxics, tingues localitzat un veterinari d'aus i fes revisions periòdiques. Aquesta guia orienta; el diagnòstic és sempre del veterinari.